dimecres, 27 de juny de 2012

Custòdia del Territori - El Gaià

Estimats tots,

Gràcies a Núria, hem conegut aquest projecte que està funcionant a la zona del riu Gaià i la plana de Tamarit.

Pensem que pot ser una referència d'interès per a la Plataforma Ortoll-Sant Gervasi ja que parteix dels mateixos valors de respecte, cura i recuperació del medi ambient, i compte, així mateix, amb un pes important del treball de voluntariat.
Us en fem cinc cèntims, encara que us convidem a passar una estona gaudint pel seu web:  El Gaià. Custòdia del Territori.


S’entén per Custòdia del Territori el conjunt d’estratègies, accions i tècniques jurídiques que impliquen als propietaris i usuaris del territori en la conservació dels recursos naturals, culturals i paisatgístics. L’objectiu és donar impuls a la custòdia del territori, mitjançant l’obtenció d’acords, pactes o convenis que facilitin l’execució de mesures de conservació de finques públiques i privades.

Participen en el projecte ajuntaments de la zona i algunes  institucions públiques i entitats privades.

El voluntariat ambiental és un dels pilars d’entitats com l’Associació Mediambiental la Sínia, que impulsem propostes de conservació que moltes vegades no serien possibles sense els voluntaris ambientals o fins hi tot no tindrien cap sentit de fer-se.

Alumnes de l'escola Josep Nin de Salomó realitzant tasques de reforestació

Alumnes de l'escola Josep Nin de Salomó realitzant tasques de reforestació

Dins del programa de custòdia del curs baix del riu Gaià que impulsa l’Associació Mediambiental la Sínia, s’ha iniciat un projecte per tal de recuperar ecològicament l’entorn fluvial del principal afluent del curs baix del Gaià, el torrent de Salomó.

Es duu a terme una campanya de reforestació amb la implicació de voluntariat i els escolars dels municipis veïns. 

La Plana de Tamarit



Dins de la plana de Tamarit, aquest pla de custòdia vol tenir en compte tots aquells àmbits que presenten possibilitats de recuperació natural o que la seva transformació beneficiïn d’alguna manera la gestió ambiental d’aquesta entorn. Aquesta plana està catalogada dins del Pla director urbanístic del sistema costaner amb el nivell de màxima protecció, sòl no urbanitzable costaner C1.

Projecte de Recuperació de les sèquies


 
Els objectius d’aquest projecte són la naturalització i adequació de la sèquia del marge per al pas de persones, arranjament d’alguns elements com ara una mina, l’edició de material divulgatiu i col·locació de plafons informatius. El treball de recerca històrica ha anat a càrrec d’en Joan Carles Blanch i Torrebadell, veí de La Riera de Gaià.

Fem dissabte al riu Gaià!

No són necessàries massa paraules: les imatges us resultaran molt familiars.


   Fem dissabte! 2012

Algunes activitats



Sàlvia florida i nens apicultors

  • Visita guiada a l’Espai natural protegit de la desembocadura del riu Gaià: En aquest espai trobarem la biodiversitat pròpia d’ecosistemes fluvials, de bosc de ribera i zones humides. Ens apropem fins a la platja de Tamarit, on desemboca el riu Gaià, i on podem observar tènues formacions dunars en procés de recuperació.
  • Visita guiada a les sèquies del Gaià: Coneixerem aquest patrimoni; els trams de sèquies que s’han recuperat, el sifó, la tollada i el Molí del Pas. També descobrirem la relació de l’home amb l’aigua a través dels segles, l’aprofitament per part de la pagesia, els conflictes generats pels usos de l’aigua, etc.
  • Visita guiada a l’Hort de la Sínia: Aquesta visita ens apropa al món rural i la pagesia des de la visió respectuosa de l’agricultura ecològica.
  • Visita guiada al Centre de Divulgació de la Tortuga.
  • Activitats, tallers i jornades formatives realitzats a Centres Escolars, Instituts o Entitats.
  • L’Hort Ecològic Escolar: Aquest projecte, amb molts anys d’experiència, s’està realitzant actualment a set centres d’educació primària del Baix Gaià. Amb la col·laboració d’aquests centres, treballem de manera coordinada.
  • Hortets didàctics familiars: A l’Hort de la Sínia t’oferim la possibilitat de tenir el teu propi hort. Són parcel·les de 55 m2 amb toma d’aigua en cada parcel·la, on podràs experimentar amb l’agricultura ecològica i produir les teves pròpies verdures i hortalisses. En el moment de formalitzar el compromís d’ús d’un hortet didàctic familiar, rebràs una xerrada informativa i d’assessorament sobre possibles dissenys i cultius del teu hort.
  • A més de les activitats que organitza l’Associació Mediambiental la Sínia, a l’Hort de la Sínia també si realitzen d’altres activitats.


    Taller de compostatge


    Un projecte molt interessant 

    per no perdre de vista!


dimarts, 26 de juny de 2012

El patrimoni natural de Vilanova i la Geltrú

Els béns immobles, gairebé sempre, estan subjectes al règim de propietat, en canvi els béns naturals sovint gaudeixen d’un règim de protecció que els allibera d’aquest jou que representen la propietat i les lleis del mercat.



Fotografia: Jaume Marsé

JAUME MARSÉ


L’aire, l’aigua, els arbres, els ocells, els espais del domini públic hidràulic i del domini públic maritimoterrestre són elements indiscutiblement patrimonials. De fet, al llarg dels temps hi ha hagut un esforç titànic a donar un valor patrimonial a tot allò que representa el medi natural, per tal d’evitar-ne la seva privatització o, més ben dit, la seva apropiació en mans privades. Amb tot i això, la majoria d’hàbitats terrestres estan també sotmesos al dret de la propietat. Amb tot i això, és clar que els ocells són patrimoni natural, ningú n’ostenta la seva titularitat privada. Això és inherent a llur pròpia naturalesa, la seva possibilitat de moviment els dóna aquesta definició: no són de ningú i són de tots. Això es pot fer extensiu a tots els animals salvatges i totes les espècies que poblen el planeta.

El concepte de patrimoni natural s’origina al segle XVIII per referir-se al “capital natural” que una generació transmet a l’altra, com a llegat. Avui és un concepte vastament estès i consolidat, tant en el vocabulari tècnic com jurídic dels països tecnològicament desenvolupats (natural heritage en anglès; patrimoine naturel, en francès o patrimonio natural en castellà i portuguès).

La realitat és que aquest terme de patrimoni natural es fa servir poc en la legislació dels espais naturals i altres documents d’abast internacional apareguts des d’inicis dels anys 1970, que és quan es desenvolupen les polítiques ambientals internacionals. Hi figuren altres conceptes, com per exemple els de ‘recursos naturals’, sobretot des de 1992, els de ‘diversitat biològica’ o ‘biodiversitat’. Ara bé, des de l’eclosió del concepte de sostenibilitat, d’un temps ençà, s’ha reconegut novament la importància del concepte de patrimoni natural, ja que comporta quatre idees fonamentals: la que ens fa entendre que el patrimoni natural que tenim avui és un llegat que hem rebut dels avantpassats; el deure que tenim de transmetre’l als nostres descendents; el fet d’haver-lo de conservar i administrar de forma responsable; i el fet de no ser un concepte utilitarista, com és el de recurs.

Haeckel va posar en evidència que veure els animals com una cosa aïllada del seu medi és un error. El seu estudi descriptiu ens ajudà a conèixer la seva forma i ens permeté classificar-los. Però el coneixement dels animals s’ha de fer des d’un punt de vista holístic, això implica que el patrimoni natural ha de contemplar no només els elements vius sinó que implica també els seus hàbitats, elements vius i inerts que possibiliten la vida. Això implica el coneixement dels ecosistemes com un conjunt en el que interactuen els animals i les plantes, amb un enorme grau d’interdependència, amb el mar, l’atmosfera, i amb el clima.

En els últims anys hem tingut l’evidència de l’impacte del ser humà sobre el medi natural i de la incessant destrucció dels hàbitats, de la pèrdua de diversitat i de l’extinció de moltes espècies. En la mesura que s’ha anat convertint el medi natural en medi urbanitzat també han anat sorgint normatives que intenten pal•liar o compensar aquesta inèrcia. Aquestes normes ambientals intenten posar límits a les accions humanes.

La transformació del medi natural en medi urbanitzat té diferents graus de contundència: el medi agrari, per exemple, compatibilitza els dos àmbits d’una manera més adient. També ens trobem amb illes de natura dins de les urbs: jardins, rambles, arbres... Per tant, haurem de tenir en compte els diferents graus de “desnaturalització” de cadascun dels àmbits de la “ciutat”. També haurem de fer l’esforç de relligar aquestes illes de natura entre si o amb espais menys antropitzats a través de connectors biològics, ja que l’evidència científica ha demostrat que no és possible conservar les espècies mantenint poblacions aïllades, que la fragmentació dels ecosistemes és una de las grans causes d’extinció de espècies i de pèrdua de biodiversitat, i que la superfície protegida no és prou per a garantir el funcionament dels ecosistemes. Comencen, per tant, a desenvolupar-se propostes de xarxes i sistemes de conservació, en els que s’incorpora el concepte de connectivitat ecològica i la integració dels espais protegits en el territori, como a elements clau del funcionament ecològic a escala regional.

Finalment, en parlar de patrimoni natural haurem de fer l’esforç d’introduir nous conceptes que van guanyant força no només en l’àmbit científic sinó també en el de la gestió del territori. Es tracta de conceptes com el de protecció de la biodiversitat. En aquest sentit veiem accions legislatives encaminades a aconseguir fites de protecció força ambicioses. Un exemple relativament recent el tenim en l’aprovació de la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat . Aquesta llei s’inspira en la prevalència de la protecció ambiental sobre la ordenació territorial i urbanística; en la incorporació del principi de precaució en las intervencions que puguin afectar a espais naturals; en la promoció de la utilització ordenada de los recursos per a garantir l’aprofitament sostenible del patrimoni natural; i en la integració de los requeriments de la conservació, ús sostenible, millora i restauració del patrimoni natural i la biodiversitat. També dóna com a principi bàsic la garantia de la informació i participació de la ciutadania en el disseny i execució d’aquestes polítiques públiques.

Ara, cal que s’aprovi d’una vegada la llei catalana per a la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural. El seu avantprojecte, els seus informes i la seva informació pública han quedat en un calaix. S’ha de desenvolupar la normativa bàsica estatal abans esmentada, fent ús de les competències que atorguen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya. També s’han d’incorporar, actualitzar i adaptar a la legislació catalana els compromisos internacionals assumits des de l’entrada en vigor de la Llei 12/1985, ja fa més de vint anys.


Font: VILANOVA DIGITAL

dilluns, 25 de juny de 2012

Festa de l'Arbre


Benvolguts amics,

Com ja va fer el grup de Transició l'any passat, volem celebrar el Dia Internacional de l'Arbre.
Ho farem al costat d'un altre arbre centenari: l'Alsina de l'Ortoll. 
Per aixo ens reunirem el dia 28 de juny a las 20h a l'esplanada del Xalet de l'Ortoll, on farem un sopar compartit amb el que cadasen aporti.
Més tard gaudirem de las manifestacions artístiques i creatives de tots aquells que de manera lliure i espontània ho desitgin fer.
Un cop sigui prou fosc farem la presentació de l'audiovisual dedicat a aquesta magnífica zona natural: el seu present i el seu possible futur.
L'acte finalitzarà cap a quarts de dotze de la nit.

Sigueu benvinguts!

dijous, 21 de juny de 2012

Testimoni dels incendis del Garraf

 Fotografia Carles Fortuny

Albert ens envia el link d'un reportatge gràfic absolutament impressionant dels incendis del Foix i el Garraf. Més enllà d'això, un testimoni directe d'un dels voluntaris de les Agrupacións de Defensa Forestal.


No us ho perdeu. Pel compromís, la valentia i el caràcter humà de les seves accions, i per la seva situació d'ignorats.

Des d'aquí, moltes gràcies a tots aquests voluntaris anònims.  
Gràcies, Carles Fortuny, per aquest testimoni tan impactant.


 Fotografia Carles Fortuny


diumenge, 17 de juny de 2012

D'incendis i propostes


Com ja sabeu estan sorgint propostes de reforestació de les zones afectades pels greus incendis de la passada setmana al Foix i el Garraf.
A continuació, publiquem la proposta d'assemblea qu'ens ha arribat de la Laura per tractar el tema entre tots els col·lectius interessats, el comunicat de la Huerta En Lucha i propostes d'en Ori.




Benvolguts companys i companyes,


Imagino que esteu tots i totes al cas de l'incendi a la comarca del Garraf, ha estat una gran desgràcia però ara cal passar a l'acció el més aviat possible.
Proposso fer una assemblea i convidar a diferents entitats, associacions i moviments socials de la comarca per iniciar una campanya de reforestació dels nostres boscos.
 
 

ATENCIÓN: COMUNICADO URGENTE 

DE LA HUERTA EN LUCHA


 

El pasado noviembre de 2011, durante las campañas de re-forestación del Garraf fueron lanzadas en el curso alto del Torrente de la Pastera, concretamente las tierras cercanas al Maset d'en Safont (Vilanova i la Geltrú) mas de 1000 bolas de arcilla rellenas de bellotas de encina y otras semillas con la intención de ayudar a la regeneración del bosque mediterráneo.

Hoy he estado allí.
 
A raíz del tremendo incendio que se desató ayer, martes 12 de junio de 2012, de pinares, coscojares, madroños, serbales y enebros... sólo ha quedado ceniza.
El 90 % del terreno en donde actuamos ha sido masacrado. La situación es idéntica a lo largo de centenares de ha.
También el último rodal de encinas (Quercus ilex) del Torrente de la Pastera, entre ellas el encino Homer (un ejemplar de unos 7 m de altura) ha quedado completamente calcinado. Por lo tanto los pocos rebrotes de encina que se encuentran en la colina del Mas d'en Perris pasan a ser la última representación de esta especie dentro de la cuenca hidrográfica del Torrente de la Pastera.

El incendio fue provocado.

No hace falta decir que la H.E.L, lejos de rendirse, prepara su próxima ofensiva y asume la responsabilidad de organizar durante el próximo otoño la más grande campaña de reforestación jamás organizada en nuestra árida y pedregosa comarca: Las II Jornadas Belloteras.

PD: Sorbeos las lágrimas y apretad los dientes, no todo son noticias trágicas.

- Los conejos han sobrevivido a la masacre, también el águila perdicera aprovechaba hoy lo pelao que ha quedado todo para intentar pillarlos.
- Primeros indicios del éxito de la técnica de reforestación nengo dango: Hoy he detectado en el Torrente de la Pastera dos robles (Quercus cerroides) que han brotado de una bola de arcilla.


Veig que molta molta gent es vol animar amb aixó. Que bè! Pèro... No correm! Vull que quedi ben clar a tothom que no podrem tocar res fins que no vingui la tardor. Ara ens hem d'organitzar. Com que aquests dies hi penso molt en tot això doncs se m'ha acudit aquesta proposta d'una línea d'acció des d'ara fins aleshores:

1. Reconocimiento del terreno, cuánto se ha devastado y cuales son sus características (municipio y propiedad al que pertenece, geología y vegetación potencial).

2. Plan de acción y límites. Yo había pensado la propuesta de empezar actuando en lo que aquí llamamos "fondos", que son los valles, es decir las cuencas sedimentarias. Por desgracia creo que la erosión en las laderas inclinadas será inevitable en un caso como éste, y no creo que vayamos a ser capaces de "trescar" por el costado de tantas montañas cargados cada uno con sus correspondientes 20 kg de "bombas", no sería eficaz ni rentable. Además creo que la repoblación debe imitar la regeneración natural y lógica del ecosistema. Esto es: del valle hacia la cima, empezando por los terrenos más bien sedimentados.
En el caso de Vilanova y la Geltrú propongo continuar la tarea ya empezada en la cuenca del Torrente de la Pastera, que es un eje geográfico e hidrográfico de esta zona en cuestión.
Hay que estudiar la cuestión en otras zonas (Castellet, Cubelles, Canyelles, Olivella), pèro allí sólo podremos actuar si se mojan los paisanos (milagros no se puede hacer).

3. Contactar y coordinar grupos y colectivos de distintos pueblos (el incendio afectó a varios municipios).

4. Contactar con entidades, centros educativos y sociales, etc. y proponerles su participación en las actividades.

5. Difusión mediática de las actividades (Jornadas Belloteras, etc.).

6. Actividades de divulgación y financiación (fiestas, conciertos, congresos).

7. Creación y difusión de un manual del plantabosques especializado en la comarca del Garraf (inspirado en el manual del plantabosques creado por A.R.B.A, que también queremos difundir como fuente de inspiración y guía generalizada), para que los habitantes de dicha comarca conozcan las especies vegetales y sepan cómo y dónde reproducirlas.


Que m'en dieu d'això.


Ens hem d'ajuntar aviat, aquesta serà una feina molt i molt grossa. Gracies a tots i totes!


Salut!

El manual del plantabosques pot ser consultat en gallec a la següent adreça:
Manual do plantabosques (2011)

dimecres, 13 de juny de 2012

Plataforma i Seminari Internacional sobre Desenvolupament de Tecnologia Sostenible a la UPC

La Plataforma participa amb diversos membres com a observadors en el Seminari Internacional sobre Desenvolupament de Tecnologia Sostenible a la UPC de Vilanova.
Des d'aquí, donem les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta simbiosi. 

 
Fotografia: Mike Alentorn

Divendres 8 de Juny,  membres de la comissió de Documentació i Arxiu van tenir l'oportunitat de participar com a oïdors en una de les sessions de treball dinamic sobre l'Ortoll. La sessió va estar dirigida pel professor Leo Jansen.
 
- Professor Leo Jansen -  

Leo Jansen és professor emèrit de la Universitat Tecnològica de Delft. Va treballar en AKZO/Nobel fins a 1972, va ser membre del parlament dels Països Baixos des de 1972 fins a 1981 i vicepresident del grup de direcció del debat energètic nacional (1981-84). Posteriorment va treballar en el Departament d'Habitatge, Planificació Espacial i Medi ambient. Des de 1993 fins a 2001 va supervisar el programa nacional de Tecnologia Sostenible per al Desenvolupament. Actualment, continua treballant activament en els àmbits del desenvolupament sostenible, la innovació, la tecnologia i l'educació superior com a conferenciant, professor i membre de comitès i organitzacions orientades al desenvolupament sostenible.

Diumenge 10 de Juny, es va fer una passejada per la zona a la qual van assistir Leo Jansen, Jordi Segalás Coral, un grup d'alumnes del seminari internacional i alguns membres de la Plataforma.

Fotografias: Mike Alentorn

Vam sortir des de la ciutadella d'Adarró, es van recórrer camps de cultiu i camins; es van visitar mulasses, l'antic jardí de l'Ortoll, el molí de l'Escardó, vem arribar fins al turó de la Seu des del qual es van albirar la Millera i la Platja Llarga. Després d'una paradeta, es va continuar el recorregut fins a l'antic camí de Sant Gervasi-Adarró, on alguns encara vem gaudir d'una estona de conversa fins a, aproximadament, les 21:30h.

Dilluns dia 11 de juny, al Molí de Mar vem participar com a observadors en la sessió de treball d'en Daniel Jover Torregrossa, que va centrar la seva dinàmica de grup en el tema de l'Ortoll que part dels estudiants del seminari han estat analitzant durant la setmana anterior.  


Daniel Jover Torregrossa és soci i co-fundador de l'Equip PROMOCIONS. Xarxa de coneixements i serveis avançats per al desenvolupament. Organització de l'economia social i solidària pionera en el camp del desenvolupament local, la creació d'ocupació i empreses, la formació i inserció professional. President de l'Associació per a la Promoció d'Iniciatives Socials i Econòmiques (APRISE). Assessor d'educació i ocupació per a diferents Institucions públiques i privades.
Va ser membre de l'Escola-Cooperativa Gregal (1979-82) i Coordinador de Formació del Servei d'Ocupació Juvenil de l'Ajuntament de Barcelona (1982-86).
En una actitud col·lectiva d'aprenentatge i diàleg permanent ha sistematitzat les seves experiències i teorizat les seves pràctiques amb l'equip Promocions. És membre del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, de l'Institut Paulo Freire i de la Xarxa d'Economia Solidària. 


Entrevista a Daniel Jover al Congrés d'Educació i Sobirania Alimentària, celebrat els dies 13, 14 i 15 d'octubre 2011 a Barcelona



Links d'interès:
Institut de Sostenibilitat

dissabte, 9 de juny de 2012

Seminari internacional sobre l'Ortoll i activitats conjuntes amb la Plataforma


 Hola a tothom!
Com sabeu s'està realitzant a VNG, a l'UPC el Seminari International Seminar on Sustainable Technology Development, 2012.
Com algunes persones també sabeu, un dels estudis de casos que la organització del Seminari ha posat és Salvem l'Ortoll gràcies a la bona feina desenvolupada per en Jordi Segalàs, i l'Albert Lacunza i altres que han fet sessions.
Ells van posar en contacte, juntament amb la Gemma Tejedor que porta l'organització del curs, l'alumnat amb la Plataforma.
Hem concretat un seguit d'accions pels propers dies en les que nosaltres podem participar.

Divendres 8 de juny a les 4 de la tarda, a l'UPC hi haurá una sessió de treball de l'alumnat. Està convocat l'equip de Comunicació i el de Documentació i Arxiu. És important poder parlar en anglès, ja que més de dos terços de l'alumnat és de fora i no entén les nostres llengües. 


Diumenge 10 de Juny ens han sugerit fer una passejada a partir de les 5 de la tarda, fins a les 7, per després quedar-nos en el camí de Darró a Santa Llúcia, netejar el camí i sopar un entrepà allà amb l'alumnat del seminari.  Esteu convidats, especialment els de l'equip d'accions i camins. 
El punt de sortida son les Ruines de Darró, a les 5 de la tarda.
 
 
Dilluns dia 11 de juny, a les 4 de la tarda, anirem al Molí de Mar a sentir i participar en la sessió de treball d'en Daniel Jover (resenya més avall). Allà necessitem tres o quatre persones que puguin participar amb l'alumnat i ajudar a traduir el Daniel en els grups i en el joc participatiu:

TALLER DE COMUNICACIÓN-EDUCACIÓN-SOSTENIBILIDAD:
Dinamizado por Daniel JOVER.

GUIA PARA LA COMUNICACIÓN.
VALOR de la COOPERACIÓN y del DIALOGO en la EDUCACIÓN -SOSTENIBILIDAD
 

Com veieu és una molt bona ocasió que ens brinden per donar a conèixer les cuites i la feina de la Plataforma. Podem aprendre i intercanviar experiències entre el món acadèmic i els que trepitjem i vivim la zona.
Animeu-vos a participar!!!

----------------------------------------------------------------------------------
Jordi Segalas Coral, Mecànica de Fluids, Universitat Politecnica de Catalunya, Subdirector-Vicedecano Centro Doc.

Daniel Jover Torregrosa (Alicante 1956) maestro, educador y emprendedor social es cofundador del Equipo PROMOCIONS. Red de conocimientos y servicios avanzados para el desarrollo; organización de la economía social y solidaria pionera en el campo del desarrollo local, la creación de empleo y empresas, la formación y la inserción profesional. Es presidente de la Asociación para la Promoción de Iniciativas Sociales y Económicas (APRISE) y asesor de educación y empleo para diferentes instituciones públicas y privadas.
Fue miembro de la Escuela-Cooperativa Gregal (1979-1982) y coordinador de Formación del Servicio de Ocupación Juvenil del Ayuntamiento de Barcelona (1982-1986). Es miembro del Centro de Estudios Cristianismo y Justicia, de la Universidad Rural PAULO FREIRE y de la Red de Economía Solidaria. Barcelona. Forma parte del comité de orientación “Dialogues en Humanitè.
En una actitud colectiva de aprendizaje y diálogo permanente ha teorizado sus experiencias y teorizado sus prácticas en un proceso de creatividad e innovación social iniciado hace 30 años con el Equipo PROMOCIONS compuesto por Emeteri Frago, Victor M.López y Guillermo Mora.
Es autor y coautor de diferentes publicaciones: Formación, Inserción y empleo juvenil, Popular (1988); La sociedad del desempleo-por un trabajo diferente-CCJ (1989); La Formación ocupacional, Popular (1990)(3ªed.1999); Formación y Empleo(1991) (2ªed. 1994) (Con Enrique del Río y L.Riesco); Autoempleo en el Desarrollo Local, Popular (1992): El empleo de los inempleables, Popular (1996) (3ªed.2004);Trabajar para Vivir, Miraguano(1999); Reconsiderar la Riqueza y el Empleo, Icaria (2004) (2ª Ed 2009) (Con Patrick Viveret); Empleo Juvenil. Formación e inserción social y profesional. Popular (2005), Praxis de la Esperanza-educación, empleo y economía social- Icaria 2006 (3ª ed 2010); Sol y Sal de Mar- Paisajes de la memoria, gramática de la esperanza-Icaria (2008) (2ª ed 2009, Edición en catalán 2010)A. Estevan y J.M. Naredo.Por una economía ecológica y solidaria. Conversaciones con Daniel Jover, Icaria 2009.

Més de cent persones a la passejada en defensa de L'Ortoll


Més de cent vilanovins i vilanovines van assistir aquest passat dissabte a la passejada per l'Ortoll i Sant Gervasi organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ortoll-Sant Gervasi, l'APMA i la Candidatura d'Unitat Popular.

Més de cent persones a la passejada en defensa de L'Ortoll

Durant el recorregut d'uns 5 quilòmetres, que va durar al voltant de tres hores, diferents representants de la Plataforma i la CUP van anar explicant les característiques urbanísiques, paissatgístiques, culturals i mediambientals de la zona.
El que coneixem popularment com a Ortoll-Sant Gervasi està dividit urbanisticament entre Ortoll 1 i Ortoll 2, formant una zona de 96 hectàrees de sòl urbanitzable en la qual el Pla General vigent contempla encabir-hi més de 5.000 habitatges i, per tant, una població potencial d'uns 15.000 habitants.
Recentment sembla que hi ha cert consens entre bona part de les forces polítiques municipals per revisar aquest Pla General d'Ordenació Urbanística. Aquest fet ens brinda una oportunitat històrica per fer tota la pressió popular possible per revertir l'actual situació de l'Ortoll, avançant cap a la protecció d'aquest gran pulmó verd gairebé únic en el litoral costaner entre Barcelona i Tarragona.
Esperem doncs que aquest acte no sigui sols una anècdota, sinó l'inici d'un camí de lluita popular per salvar aquest paratge de polítiques urbanístiques passades i insostenibles.