dimarts, 31 de juliol de 2012

Recuperar les dunes a les nostres platges

Un problema afegit: la 'neteja' mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dóna possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries.
HÈCTOR GALVANY
Tendeixo a pensar que el comportament humà és capaç de quasi tot. Per tant que en la seva presa de decisions sovint es deixa dur per impulsos i conveniències, que després, i depenent de múltiples circumstàncies, haurà de rectificar, tot i que també sovint arriba tard. 
 Hèctor Galvany. Recuperació dunar de la platja Llarga iniciada per acció natural els darrers 3 anys
A les darreries dels anys setanta es va iniciar un procés que avuí s’hauria de rectificar i, de fet, ja s’està intentant. Em refereixo a la decisió d’ocupar els espais litorals amb edificacions per al turisme. Els aiguamolls que s’havien assecat pel conreu es feien servir per fer-hi urbanitzacions i construir-hi xalets i apartaments. Les dunes que s’havien salvat van ser buidades i la sorra va anar a parar a la construcció.

Després van venir episodis dramàtics perquè la mar en els temporals d’hivern es menjava la sorra de les platjes, com a Sitges, i es va decidir extreure sorra del fons marí, actuació caríssima que a més causa la destrucció del medi, per reparar els mals a les platges i salvar el negoci del turisme que donava de menjar a moltes famílies. Darrerament els estudiosos s’han adonat de la funció de les dunes i han donat el crit d’alarma. Les dunes litorals, en el seu sentit funcional, són la reserva de la sorra de les platges, configuren la seva continuació i constitueixen un dipòsit de materials enfront els grans temporals marins.

De fet les dunes són una assegurança de continuïtat de les platges. Les poques que encara conserven una bona formació dunar disposen d’un regulador ambiental que a més de garantir el correcte funcionament dels ecosistemes litorals i, per tant la diversitat de les espècies, garanteixen els espais de bany dels municipis costaners. Suprimir les dunes per disposar de territori edificable, o aprofitar la seva sorra, ha comportat durant les darreres dècades la destrucció d’un sistema natural que necessitem. El sector de població que utilitza les platges representa un percentatge molt important de la indústria turística i aquesta demanda a les autoritats espais de sorra per als banyistes.

Un problema afegit: la “neteja” mecànica generalitzada a tota la superfície de la platja no dona possibilitats al desenvolupament de les espècies vegetals i animals necessàries. Així que caldrà aplicar formes de neteja zonal i manual que preservin els espais vitals per al desenvolupament dels ecosistemes. Regirar la sorra una i altra vegada només serviex per invertir repetidament el de baix a dalt, el de dalt a baix, la mateixa pell de plàtan te la pots trobar el dilluns, el dimecres, el divendres, el diumenge i anar alternant fins la descomposició.

Després de moltíssims anys de malmetre les dunes litorals, per fi, i segurament degut a la realitat del canvi climàtic, apareix un corrent favorable per recuperar les dunes perdudes. S’escriuen llibres, i els ecologistes fan propostes a alguns ajuntaments que entenen que calen mesures correctores per conservar les seves platges i s’hi esforcen: Vandellós, Torredembarra, Gavà, Castelló d’Empúries, per citar algunes de les poblacions catalanes que s’estan ocupant en la recuperació dunar fent una aposta intel•ligent per la bona salut litoral, ens serveixen d’exemple.

Volem imaginar, com a agrupació per a la protecció del medi ambient situada a Vilanova, que la nostra ciutat bé es podria afegir a la tímida però persistent llista de convençuts que ja estàn recuperant les dunes. I, fent una actuació municipal, recuperar les de la platja del Far, Ribes Roges i Adarró i garantir la continuïtat iniciada a la Platja llarga de forma natural per la influència marina. No sempre es té l’oportunitat de rectificar, val la pena aprofitar-la o provocar-la, l’esforç també és una característica de l’espècie humana.

Font:

dissabte, 21 de juliol de 2012

Se completa el blindaje urbanístico del sector Torre Negra de Sant Cugat

El terreno, integrado en el parque natural de Collserola, ha sido declarado suelo no urbanizable 


Vallès Occidental | 18/07/2012

Sant Cugat.(Europa Press).- El sector agroforestal de Torre Negra, situado en el término municipal de Sant Cugat del Vallès e integrado en el parque natural de Collserola, ha sido declarado suelo no urbanizable, completando así el proceso de recalificación para protegerlo de la construcción.

La Comisión de Urbanismo del ámbito metropolitano de Barcelona ha aprobado este miércoles de manera definitiva la modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en este ámbito que, previamente, el pleno municipal de Sant Cugat elevó a la Generalitat para convertirlo en suelo no urbanizable, según ha informado la Conselleria de Territorio y Sostenibilidad.
El cambio afecta 165 hectáreas incluidas en el parque natural de Collserola por las que el consistorio mantiene un litigio desde hace 15 años con el grupo Núñez i Navarro y otros propietarios que quieren edificar en este espacio, con la proyección de más de 2.000 viviendas.

Ésta es la segunda vez que el Ayuntamiento de Sant Cugat completa los trámites para proteger Torre Negra y declararla no urbanizable, ya que la primera --culminada en 2003-- fue impugnada por Núñez i Navarro y anulada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), obligando al consistorio a reiniciar los trámites para la protección del sector. La modificación del PGM aprobada por la Generalitat también concreta la reserva de suelo para el trazado de una vía proyectada en la zona, otra de las causas por las que el TSJC invalidó el anterior trámite, ya que no concretaba por donde discurría.

Font:
http://www.lavanguardia.com/local/20120718/54326902341/blindaje-torre-negra-sant-cugat.html


L'Ajuntament de VNG convoca una reunió amb totes les entitats interessades en la regeneració del bosc cremat en l'incendi del passat 12 de juny


REDACCIÓ | 15/07/2012

Complint amb el pla d'acció marcat per a contrarestar els efectes de l'incendi del passat més de juny, l'Ajuntament de Vilanova es va reunir dijous passat amb les entitats ambientalistes i socials de la ciutat, en una trobada extensiva a entitats de Castellet i Canyelles.

La reunió va estar presidida per l'alcaldessa Neus Lloveras i la regidora de Medi Ambient Blanca Albà, i hi van assistir tècnics de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals i ADFs, a més de les entitats convocades: l'A.E. Talaia, l'APMA, l'Institut d'Estudis Penedesencs, Edulis, la UPC, o la Plataforma Salvem l'Ortoll.

La reunió va servir per exposar l'informe tècnic elaborat sobre els efectes de l'incendi, i algunes de les principals propostes per a la restauració de l'espai cremat. Es va posar èmfasi en la prudència en les accions en els popers mesos per no empitjorar la situació del bosc.

En el debat van sortir algunes propostes per a la elaboració de plançons d'espècies com l'alzina, o la implicació en tot el procés dels centres escolars del municipi.

El debat va ser molt ampli i participatiu, amb algunes discrepàncies entre alguns col·lectius i institucions sobre la necessitat i la manera d'arranjar alguns camins.

L'Alcaldessa va moderar el debat, i va emplaçar les entitats i el voluntariat en general a seguir participant i "a treballar plegats amb l'administració per a recuperar el més aviat possible el paisatge destruït per les flames".

Després d'aquesta trobada amb entitats, l'Ajuntament seguirà liderant i coordinant tot el procés, amb la propera convocatòria dijous 26 a una nova reunió amb els propietaris per definir i concretar les actuacions administratives i tècniques que cal posar en marxa sobre les finques afectades. Recordem que l'incendi va afectar 63 parcel·les, i va cremar 636,13 hectàrees.

Pel que fa a la proposta d'actuació, els tècnics van comentar les línies generals del possible treball, que inclou el tractament de les zones d'arbrat, l'execució de plans de prevenció d'incendis, i el seguiment de la regeneració natural.


Font:
http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?idarticulo=36650


divendres, 20 de juliol de 2012

Restauració de les Dunes de Gavà


El 2010, Ecologistes en Acció del Baix Llobregat-Garraf vam dissenyar un projecte per a contribuir a la restauració ambiental de les dunes de Gavà, afectades per la presència de plantes exòtiques invasores.
Després de diversos mesos de converses, ni l’Ajuntament de Gavà ni l’Àrea Metropolitana de Barcelona no han volgut fer cap contribució específica per a recolzar el projecte, i Les Agulles hem dut a terme l’actuació igualment, comptant amb el treball voluntari i altruista de persones conscienciades amb la conservació de la natura.
El maig de 2011, coincidint amb el Dia Mundiall de la Biodiversitat (22 de maig) es va fer una primera actuació. Aquest any, la convocatòria ha coincidit amb el Dia mundial del Medi Ambient (5 de juny).


A la sessió d’aquest 2012 hi han participat una dotzena de persones voluntàries. 
S’ha fet la segona repassada per a eliminar la Onagra (Oenothera biennis), una planta d’origen sud-africà que s’ha adaptat bé a les dunes i s’estava estenent molt ràpid. S’utilitza en jardineria perquè té una flor groga molt vistosa, i també se’n fa un extracte en fitoteràpia amb bastantes aplicacions. 
Si tot va bé, l’any vinent ja quasi no haurem d’arrencar d’aquesta espècies perquè enguany hem fet una neteja exhaustiva, com l’any passat. En total, hem retirat uns 6 contenidors de matèria orgànica plens d’Onagra.

L’any vinent mirarem de reduir la població de Cortaderia selloana (el plomall de la pampa) i Carpobrotus acinaciformis (l’ungla de gat).



PDF - 1.2 MB



Les dunes litorals són un ecosistema molt valuós ja que té una presència extremadament reduïda al Mediterrani. El fet de ser un ecosistema propi d’un lloc estret (la franja dels primers metres de la costa), i que el litoral de totes les ribes del nostre mar es troben molt alterades per l’urbanisme i per la pressió del turisme, fan que quedin molt pocs casos de dunes naturals. 
Les de Gavà van ser restaurades en el moment de fer la urbanització de Central-Mar, al barri de Gavamar, a finals dels anys 90. Aquella actuació, que va malmetre la pineda, va tenir com a compensació la recuperació d’un tram d’un quilòmetre aproximadament de dunes, en un disseny que permet accedir a la platja a través de passarel·les de fusta sense que els usuaris hagin de trepitjar les dunes.
A més d’una vegetació molt interessant, amb plantes adaptades al sòl sorrenc, la sequedat i l’alta salinitat, s’hi troben multitud d’insectes, alguns rèptils i diferents espècies d’ocells insectívors. Fins i tot s’ha detectat la presència de conills.

Com que l’Ajuntament de Gavà i l’Àrea Metropolitana centren la seva actuació al litoral quasi exclusivament en les infraestructures turístiques, oblidant el medi natural, Les Agulles - Ecologistes en Acció vam prioritzar aquesta actuació de conservar l’ecosistema dunar, des de fa ja dos anys.

Fonts:
http://lesagulles.blogspot.com.es/2011/01/projecte-de-restauracio-de-dunes-al.html
http://www.ecologistasenaccion.org/article23461.html

Nova eina Doodle




Gràcies a en Òscar, disposem d'un doodle per decidir la data de la propera assemblea.

http://www.doodle.com/wcza22vbynxtqhpp

Entra i anota els dies que estaries disponible.