Efectes sobre la salut per l'ús dels herbicides

APMA demana a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que abandoni l’ús de l’herbicida glifosat, comercialitzat amb el nom de Roundup per la multinacional Monsanto

Aquesta petició formal forma part d’una campanya contra l’ús d’herbicides amb glifosat que ha posat en marxa Som lo que Sembrem. La campanya es basa en uns articles científics que parlen de la seva toxicitat, i dels seus efectes negatius sobre els ecosistemes. Som lo que Sembrem ha enviat cartes a diferents departaments del govern, i ha demanat a totes les entitats i ciutadania la seva col•laboració, entrant instàncies als ajuntaments i realitzant altres accions.

La pressió dels lobbies dels agrotòxics i dels transgènics està impedint la reclassificació de la toxicitat d’aquests productes que es fan servir de manera generalitzada als parcs i jardins dels nostres municipis, i en l’agricultura. I el que és més preocupant, la indústria i els reguladors de la Unió Europea sabien des de com a mínim les dècades dels 80 i dels 90, que l'herbicida més venut al món, el Roundup, causa malformacions en animals de laboratori però van evitar informar al públic.

Tot va començar quan el Dr. Carrasco, investigador principal del CONICET (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas), professor d’embriologia i director del Laboratori d’Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires, va destapar la caixa dels trons. El Dr. Carrasco va estudiar l’efecte letal del glifosat en embrions, pel que va ser amenaçat i agredit pels ``sojistes´´ i desprestigiat pels seus col•legues i companyies com Monsanto, ja que refusa els arguments dels defensors del model agroeconòmic instal•lat a l’Argentina. Els resultats de les seves investigacions foren qüestionats per aquests sectors, fins que van ser publicats per la revista especialitzada nord-americana Chemical Research in Toxicology, aconseguint el reconeixement en l’àmbit científic internacional. L'estudi portat a terme l’equip del Dr. Carrasco estava motivat pels informes d''una alta incidència de casos de malformacions i càncers en àrees de Sudamèrica on es conreen plantes de soja genèticament modificades per ser tolerants a ser fumigades àmpliament amb l'herbicida Roundup.

El glifosat s'havia de revisar en el 2012. Però l'any passat, la Comissió va aprovar una directiva aplaçant la seva revisió i d'altres 38 pesticides fins al 2015. Qui es beneficiarà d'aquest aplaçament de la Comissió serà la indústria dels pesticides; la víctima serà la salut pública. La Comissió hauria de cancel•lar l'aplaçament i fer una revisió immediata del glifosat i del Roundup, tenint en consideració la literatura científica independent. Mentrestant s'ha d’exigir que apliqui el principi de precaució i es retiri l'herbicida d'Europa fins que la revisió hagi estat completada.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú fa servir aquest verí per matar les herbes que creixen entre les rajoles de les voreres dels carrers. Aquest tòxic, encara que es prenguin precaucions, passa al medi i afecta a la salut de les persones i la dels animals i persisteixen en el medi ambient. L’alternativa són els mètodes mecànics per eliminar les herbes perquè són selectius, innocus per la salut, produeixen llocs de treball locals i són més econòmics.

Des d’Apma,també volem denunciar públicament l’ús d’aquests còctels d’herbicides amb glifosat als conreus transgènics de soja i panís a Amèrica del Sud - productes que Catalunya importa en massa d’aquests països -, i els seus efectes sobre la salut, així com l’abús d’aquests herbicides en parcs i jardins dels municipis, i a terres agrícoles a Catalunya, i les conseqüències de contaminació dels aqüífers i dels ecosistemes en general.

Font: http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?iddoc=36893

Vilanova Verda - Agost 2012

Recuperant els nostres espais verds, reconstruint els camins per retrobant-nos. Arrel d’una trobada d’algunes persones de moviments socials i mediambientals de la nostra ciutat, ja fa més d’un any, precisament a la Plaça de la Vila durant els primers moments del moviment15M, varem pensar que ja era el moment de reivindicar, de nou, i redreçar la situació d’abandonament i brutícia que patien parts del nostre entorn natural més proper a la ciutat, el que anomenem Ortoll-Sant Gervasi- Millera…. Ens varem posar a recollir informació, ordenar-la i presentar-la al públic. Cal recordar els plafons a la Plaça de la Vila, on l’Uri Millan (de La Huerta en Lucha) explicava detalladament des de la flora i fauna de la zona fins els valors paisatgístics, històrics i culturals de l’ Ortoll i Sant Gervasi. Altres treballàvem els camins i la idea de què s’ha de tornar a tenir una vida més tranquil·la, no produir de manera desenfrenada, començar-nos a preparar contra el creixement indiscriminat i sense sentit de la nostra societat. Tots plegats varem decidir que fora bo que,  tot i que molta gent ja la coneix i passeja cada dia, la zona hauria de ser valorada i hauríem de lluitar per preservar-la, netejar-la,  mimar-la i fer-la més nostra. I com una acció de treball i a més simbòlica, en aquests temps de cercar camins per sortir de la crisis que ens han imposat i que cau a plom sobre nosaltres, varem començar a netejar i recuperar dos espais: el petit jardí romàntic de l’antic Xalet de l’Ortoll i els camins de Sant Gervasi i de Darró. I avancem! Ens dediquem cada 1er diumenge de mes el matí a recuperar el Xalet, el seu jardí i la carrerada de l’Ortoll i cada 3er diumenge, també al matí,  a recuperar el Camí de Darró a Santa Llúcia. Per què aquest dos indrets? Perquè tenen importància històrica, paisatgística i cultural. El jardí és el que queda d’un entorn natural romàntic i noucentista amb alguns arbres especials (hi ha una alzina i un llentiscle centenaris), perquè la Carrerada de l’Ortoll (que el govern municipal volia asfaltar no fa gaire) té més de 400 anys d’història i és l’últim pas dels ramats que venien de la Cerdanya a pasturar als camps de Vilanova, al mar, a les pastures d’hivern.  El camí de Sant Gervasi, que és anterior a l’any 1566, és un dels camins fondos del municipi. La gent gran encara recorda que anava de l’encreuament del carrer Unió amb el   carrer Sta. Eulàlia i arribava a la ciutadella de Darró. Ara asfaltat, volem que no passin més vehicles de motor que aquells dels veïns i dels serveis de la zona, les sínies i l’escola Llebetx, i que es respectin els 20 km/h que alguns no deuen conèixer. El camí de Darró a Sta Llúcia, de més de 600 anys portava des de la ciutadella, en el turó, fins al Camí vell de Cubelles. El camí estava tot malmès. Ara, cada tercer diumenge, ens trobem per refer els seus murs, netejar-lo e incorporar-lo al passeig de la gent que estima i viu la zona, l’espai natural que ens queda a prop de la vila i el mar.  Volem fer tot això per retrobar-nos amb la natura i tenir cura dels nostres espais verds. Per evitar la seva degradació i abandonament. Per evitar l’especulació i les ànsies d’asfaltar d’uns i de construir d’alguns altres. Per aconseguir que formi part d’un corredor que vagi del mar als parcs del Foix i al Garraf. Per poder tenir un pulmó verd i natural que lligui la Platja Llarga amb l’Ortoll, amb activitats econòmiques i lúdiques respectuoses amb el Medi Natural. Per recuperar, donar valor i animar al creixement d’espècies animals i arborícoles del nostre entorn, perquè nidin els ocells i campin els turons i els conills, per una agricultura ecològica. Per un turisme que pugui gaudir de la platja, del comerç, del bon menjar, dels nostres petits boscos, de la migdiada i el passeig pels nostres camps. Per preparar-nos per a una altre economia, de transició, cap a una vida i un gaudi més d’acord amb el respecte i la cura de la terra, a la que no podem substituir ni continuar destruint amb carrers i edificis a dojo. I més després de l’incendi de més de 600 hectàrees de parcs a la nostra esquena. I més després de l’horrorós incendi que ha destruït part del nostre Empordà.  A hores d’ara el Xalet de l’Ortoll comença a estar net, es veuen els marges i ja es va celebrar la festa de l’arbre el 28 de juny amb música, un preciós passi de diapositives del fotògraf Mike Alentorn que s’exhibirà durant el proper anys als centres cívics de la ciutat. A hores d’ara el Camí de Darró ja es pot passejar en uns quants metres. A hores d’ara hi ha una Plataforma de Defensa de l’Ortoll- Sant Gervasi- Darró que actua i congrega persones i associacions diverses per fer possible tot allò que pretenem.  Estem fent tot això per saber exactament on volem anar, que hem de fer, a poc a poc, però sense deixar el pas ferm cap a la recuperació de la societat civil,  sempre amb la mirada posada en reconstruir la nostra societat -on els camins són símbols- , cap a un creixement humà i sostenible, cap a la declaració i protecció del futur Parc Natural i anella verda que es farà juntament amb els parcs del Foix i Garraf. Aconseguirem un ús equilibrat del nostre entorn natural, de totes les seves espècies, de tots els seus habitants, cridant  a la vostra participació i la vostra implicació. Us esperem en el camí, us esperem per reconstruir pedra a pedra, idea a idea, paraula a paraula, acció a acció per reconquistar allò nostre que també ens voldran robar si no estem atentes i atents.  Per més informació mireu el blog http://parcnaturalortollsantgervasi.blogspot.com.es/  i per participar més adreceu-vos a  Plataforma Ortoll-Sant Gervasi Parc Natural Vilanova i la Geltrú"   ortollsantgervasiparcvng@gmail.com  Els camins, el debat i la feina que s’està fent es poden veure també al grup de facebook  http://www.facebook.com/groups/207794319263745/ Sou benvingudes i benvinguts! Comunicació de la Plataforma  (Enrique Castro, Ana Sesma, Mike Alentorn..)

http://www.vilanovaverda.cat/vilanovaverda-agost-art3.html

Propostes de treball de APMA per a la Plataforma

Objectius: (a descriure en assemblea) i crear un programa d'activitats que ens mantinguin la plataforma viva i ocupada, així com crear mecanismes de difusió per la ciutadania de Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf.

Programa d’activitats. Després d’analitzar les diferents necessitats, possibilitats i propostes, caldria confecionar un programa d’activitats 2012, 2013 i desenvolupar-lo, amb difusió a diferents entitats que puguin col·laborar o integrar-s’hi,durant aquest periode de temps, com l'ateneu, on podriem crear la secció Plataforma.  I també veure d'involucrar l'AV Molí de Vent, l'escola Llebeig... Mentre tant proposem les següents activitats a desenvolupar per la plataforma i les entitats col.laboradores

Grups de recerca:  Es poden organitzar grups de treball i obrir fitxes per a cada fenòmen amb foto i localització a un planell de situació general que podriem confeccionar.

El primer podria ser el de confecció de mapes específics. I un altre podria ser l’històric, contactar amb gent reconeguda que ens pugui ajudar com en Vicens Carbonell i investigar la nomenclatura per rescatar identitats i els noms de cada zona o parcel·la, sembla comoditat dels urbanistes del PGOU que s’insisteixi en dir-li Ortoll a tot el territori quan de sobra es veu que no hi te cap lògica.

La confecció del mapa de vegetació podria derivar en la formació d’un grup que estudii les repoblacions i tractaments que es podrien fer per potenciar el parc.
           

Confecció de 3 mapes. 

1) Punts negres (abocadors de diferents elements, comportaments inadequats, etc).

2) Punts d'interés cultural (cisternes i cucons, construccions en pedra seca, recs, basses).   

3) Vegetació actual i conreu.

Pedra seca. Organitzar un taller a l’Ortoll que ensenyi a treballar la pedra seca, preferentment iniciar-lo aquesta tardor. Els companys del GEPEC s’ocuparien del desenvolupament de la part técnica i d’ensenyament. Estaria bé veure i quantificar la pedra que hi ha, sobretot camins enderrocats de la part nort paral·lel a la carretera vella de Cubelles.

Concurs de fotografia. Vist que coincidim, es podria incloure en el programa general d’activitats 2012 – 2013 en el que podrien haver-hi diferents temes i podriem involucrar altra gent per que fes de jurat, organització, premis, etc.

Conclusions de la visita a l’Ortoll.

De la visita a tot el territori del 28 de juny per membres de GEPEC se’n truen conclusions que reforcen el punt de vista de l’equip d’al·legacions de l’apma al PGOU, pel que fa a seguir les inclinacions de l’orografia. Només que donant-hi un usos diferents. Els territoris més baixos on es feia la concesió que si podia edificar, haurien de ser els dedicats a conreu.

Diferenciem tres zones de conreu que tindrien carcter d’interpretació històrica d’activitats pròpies de la zona i podrien formar part d’una escola local de cultius ecològics i conservació del patrimoni natural.

• Hortícola. a) arbres fruiters. b) horta (els horts de la Remei i part del que havia estat l’hort propiament de l’Ortoll arrant de carretera, on es podrien potenciar els arbres fruiters)
• Vinya. Part fonda que va de la Gallina Blnca a la via, on s’hi troben vestiguis de ceps.
• Cereals La part alta de darrera del xalet del Nin.

Pel que fa a les parts formades per bosquines, de pi blanc Pinus alepensis, mantenirles netes de deixalles i fomentar la repoblació d’espècies com, aladern, garrofer, pi pinyer, alguna alzina i altres, entre arbustos i arbres autòctons, per tal d’aconseguir una massa arbrada consistent, pulmó per a la ciutat i augmentar-ne la biodiversitat.

Pel que fa als camins, es creu convenient mantenir i millorar els indispensables per a una bona mobilitat i anar anul·lant els fets per l’us del pas de curiosos, esparragaires, i caçadors de fringíl·lids (usualment furtius).

Tant aviat com sigui possible encarregar un estudi de fauna que ens descrigui les espècies que hi habiten o ens visiten. O bé fer-lo internament si hi ha gent preparada a la plataforma o disposada a aprendre’n.

Aconsellem la instal·lació de ruscos d’abelles per afavorir la polinització i que ens ajudarà a mantenir la biodiversitat de les espècies. Tot i la dificultat que comporta per temes de seguretat i robatori. Es podrien posar en algun lloc tancat del territori, Seria ideal que algún professional se n’ocupés i col·laborés en el seu manteniment.

També, la instal·lació de caixes niu d'ocells de moltes menes diferents (no només insectívors, també per merles, mussols, xoriguers, etc.) i ratpenats, que sempre dóna "vidilla" perquè es pot fer amb voluntaris, amb convocatòria popular.

Creiem important saber qui són els propietaris i de les seves espectatives pel que fa al territori, es pot tenir la sorpresa de trobar diferents actituds en quant a l’us, que podrien afavorir aliances per a la preservació. Cal, per tant, conéixer la titularitat de les parcel·les. També pot ser útil per obtenir permisos d’actuació en repoblació, construcció de murs de paret seca, etc.

En resum considerem que es tracta d’un espai que mereix la conservació i potenciació de les seves característiques, i que la seva pèrdua per ocupació d’edificacions seria lamentable. Entenem que hi cal un treball pacient i perseverant, en el que són importants les aliances i la difusió pública dels seus valors. Seria bo aconseguir el compromís dels governants municipals de que sugui quin sigui l’us final d’aquest espai, mentre es pugui s’ha de mantenir amb dignitat i net de deixalles, i abocaments de runes, amb les exigències convenients als seus propietaris pel seu manteniment.

Vilanova i la Geltrú, Juliol 2012